Les catifes de flors, de tradició familiar a Patrimoni de la Humanitat

0
117

Des de l’any 2012 Catalunya lidera una Comissió Internacional per aconseguir que l’art efímer sigui reconegut per la UNESCO

Cada any, pels volts de juny, durant les festes del Corpus Christi -en llatí “cos de Crist”-, els sitgetans es preparen. Aquell cap de setmana en què l’església Catòlica celebra el sagrament de l’Eucaristia, aquest municipi de la costa del Garraf celebra una tradició centenària. Els seus veïns dediquen la nit de dissabte i part de diumenge al matí a engalanar els carrers fent catifes de flors.

És el cas de la Jetza Alcázar, la seva mare -que es diu igual- i la seva àvia Maria Rosa. Elles des de fa tres generacions omplen el tercer tram del carrer Major de Sitges amb gran una catifa de flors. Cada edició ho fan com una litúrgia i dissabte, a les 10 de la nit, comencen a preparar el carrer per transformar-lo.

“L’Ajuntament ens dóna unes 8.600 flors cada any. D’aquestes en desfullem unes quantes mentre preparem el dibuix”, explica la Jetza mare. La seva filla afegeix que si abans les sanefes es feien amb una plantilla o a escala a partir d’una quadrícula, ara han innovat i ho fan amb mapping, projecten el dibuix a terra directament des de l’ordinador.

Tres generacions de catifaires a Sitges / Foto: M.Bayarri

“És una festa molt maca que a Sitges és molt tradicional -també explica l’àvia-. Abans les flors les havíem d’anar a buscar nosaltres. Quan era petita anava casa per casa a buscar monedes als veïns per comprar els clavells. De vegades, la setmana anterior fèiem una excursió a la muntanya amb la família, collíem flors de Sant Joan i les guardàvem sota el llit perquè no perdessin el color”.

“Sigui com sigui és una festa que ens agrada molt -conclou la neta- és una nit on els nostres coneguts o tothom qui vol passa per aquell tram de carrer i ens ajuda a fer la catifa. Tots treballem plegats en un dia on el menjar i el beure no falten. Al final de la jornada quedem molt satisfets de la feina que hem fet”.

Una comissió internacional

Clavells, ginesta, flors de Sant Joan, roses, pellofes d’arròs, encenalls de fusta o gespa. Qualsevol element natural és bo per fer una Catifa de Flors. Des de l’any 2012 a aquesta tradició també se l’anomena art efímer. Així ho va confirmar una comissió d’experts en el IV Congrés Internacional d’Art Efímer que es va celebrar a Barcelona. L’acte, que va tenir lloc del 21 al 24 de setembre al Museu Marítim, també va servir per fer un altre pas important: països de tot el món es van posar d’acord per mirar aconseguir que aquest art sigués considerat Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

“Vam començar el camí cap al reconeixement de la UNESCO l’any 2012 al costat de països com Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Mèxic i Japó. Actualment som 17 les entitats que formem part de la Comissió Internacional de Catifaires d’Art Efímer. La nostra feina és recollir tota la documentació necessària per iniciar els tràmits i intentar formar part d’aquesta llista de Patrimoni Immaterial”.

Tota això ho explica Vicenta Pallarès, presidenta de la Federació Catalana de Catifaires i actualment la persona encarregada de dirigir la Comissió Internacional. Té 70 anys i durant més de mitja vida s’ha dedicat al manteniment i a la promoció de la cultura popular. Tant és així que l’any 2015 va rebre el Premi Creu de Sant Jordi. Ara, des de fa set anys i en un territori d’on brollen les aigües a una temperatura de 74 graus, Pallarès treballa des de Caldes de Montbui a favor del reconeixement mundial de l’art floral.

Mapa mundial de les 17 entitats que formen part de la Comissió Internacional d’Art Efímer

“No sabem si ho aconseguirem però el camí cap a la UNESCO ja ha aportat moltes coses bones a la Federació Catalana de Catifaires”, afirma Pallarès. En primer lloc, la presidenta d’aquesta entitat explica que la recol·lecció d’informació ha permès documentar totes les tècniques d’art floral que es fan a Catalunya. “L’altre punt positiu són les relacions amb els altres països”, afegeix. D’aquesta manera, d’ençà que es va crear la Comissió Internacional, els catifaires catalans han viatjat per tot el món. Van anar a Roma l’any 2014 i a Noto (Sicília) el 2016 en el marc del V i el VI Congrés Internacional d’Art Efímer, respectivament.

D’entre les diferents sortides, la més destacada és la que va tenir lloc entre l’11 i el 15 d’agost del 2016 a Brussel·les. 70 catifaires catalans van participar per primera vegada en la catifa més gran d’Europa que es fa cada dos anys a la Gran Place. Els participants van fer dos torns, un primer des de les 5 del matí fins a les 8.30 h i un altre des de les 9 fins a les 12 h.

El camí cap a la UNESCO

Però… a part de la projecció internacional. Quin és l’objectiu d’aconseguir que una tradició sigui reconeguda Patrimoni Immaterial per la UNESCO? Lluís García Petit, de l’Institut Català de Patrimoni Cultural Immaterial, remarca que primer de tot ha de quedar clar que aquest reconeixement no és cap premi.

“Estar en aquesta llista no et dona més facilitats d’aconseguir subvencions ni res, al contrari, és una responsabilitat. El més important és que les entitats siguin conscients de per què volen presentar-se i les obligacions que això implica”.

Seu de la UNESCO a París / Font: Ministeri Exteriors
En el cas de la Comissió Internacional de Catifaires d’Art Efímer, la seva presidenta, Vicenta Pallarès, explica que hi ha dos motius principals pels quals s’ha decidit impulsar aquesta candidatura. “Primer de tot volem fer un reconeixement als catifaires de tots els temps, ja que aquesta tradició ha ocupat a moltíssima gent de manera totalment desinteressada”.

L’altre motiu que comenta Pallarès és que a partir de fer aquest camí cap a la UNESCO “es vol enfortir la cohesió social de les entitats” i aconseguir que l’art efímer no es perdi.

I cop s’han marcat els objectius, què cal fer? Lluís Garcia Petit comenta que el més important és redactar una bona candidatura. Aquesta ha de contenir una àmplia documentació sobre la tradició en qüestió i ha d’haver una sèrie de personalitats culturals que li donin suport. Després, un cop feta, la Generalitat l’haurà de donar per bona i reafirmar que aquell patrimoni té l’interès suficient perquè sigui reconegut per la UNESCO.

Els passos no s’acaben aquí, des de la Generalitat (o algun dels òrgans de govern de les altres comunitats autònomes) la candidatura ha de passar pel Consell Patrimonial Històric, que s’encarrega de decidir quina candidatura espanyola (d’entre les moltes que hi ha) es presenta cada dos anys a la UNESCO. Així doncs, com que actualment hi ha moltes tradicions que volen ser considerades patrimoni immaterial i per any la UNESCO només en pot evaluar 50, els Estats poden presentar una tradició cada dos anys.

Aquest expert de l’Institut Català de Patrimoni Cultural Immaterial comenta que tard o d’hora les candidatures s’acaben acceptant però poden passar com a mínim sis anys. “En aquest cas, una opció és presentar una candidatura internacional en aquells països on hi ha menys llista d’espera”, explica.

Un cas particular: Sitges

En aquesta candidatura de l’art efímer català una tradició que no faltarà és el Corpus de Sitges, que com explica Eduard Tomàs és la representació d’aquesta festa a Catalunya al segle XIX. Ell forma part de la Comissió del Corpus d’aquest municipi i explica que la festa ja fa 150 anys que s’ha mantingut quasi intacta.

“En el cas de Sitges la processó i les catifes són dues coses indivisibles”, afirma Tomàs, que explica que durant la vigília és tradició que es faci la missa vespertina i una vetllada de pregària a la Capella de l’Eucaristia. “Ja a la nit es comencen a elaborar les catifes”. Els veïns n’elaboren 35 amb els prop de 300.000 clavells que reparteix l’Ajuntament.

L’endemà, el dia de Corpus, quan les catifes ja estan fetes, molta gent de les poblacions veïnes les van a veure. Ja a les 7 de la tarda té lloc la missa solemne a les parròquies de Sant Bartomeu i Santa Tecla i a continuació surt la processó acompanyada d’elements de la cultura popular amb el tàlem -la representació del cos de Crist- tancant la comitiva.

Una curiositat del fet d’engalanar els carrers amb flors es remunta a què durant la processó, quan el capellà passava amb el tàlem no podia tocar el terra perquè portava un element sagrat. Per això els veïns omplien els carrers de catifes i enramades.

Corpus de Sitges del 2015 / Font: Comissió del Corpus del Sitges

El Corpus es una celebració que es remunta a Catalunya al segle XIV. “Entre el 1319 i el 1325 ja hi ha moltes poblacions catalanes que estan celebrant-la fins i tot amb processó -explica Tomàs- encara que les catifes tal com avui dia les coneixem no apareixen documentades fins a mitjans del XIX”.

Fins als anys 60 del segle XX encara es va celebrar, però amb el Concili Vaticà II del 1965 el Corpus es va deixar de fer en molts municipis catalans. “El concili pretenia renovar l’església i fer-la més moderna en molts conceptes. Una de les directrius va ser que el capellà de cada població valorés com eren les processons i si s’havien de mantenir o no. A Sitges, en aquest cas, no va haver-hi debat intern perquè va quedar molt clar que s’havia de seguir fent”.

Des de llavors fins avui la tradició del Corpus s’ha continuat a Sitges. La Jetza i la seva família han sigut una de les moltes persones que ho han fet possible. D’un any a l’altre ja tenen en ment la catifa que faran l’edició següent. “Es tracta d’una sorpresa”, diuen, i conviden a tothom o a posar flor o a anar-la a veure.